Primer de tot agrair a la comissió la convocatòria de compareixença. Per nosaltres és molt important poder estar avui aquí, ja que ens dona visibilitat.

 

Hi ha moltes coses de què podríem parlar, moltes que voldríem deixar reflectides per a que les mesures polítiques que sorgeixin d'aquesta comissió d'estudi fossin efectives i realistes. Però no tenim gaire temps.

 

Per tant ens centrarem en el perquè les escoles d'educació especial som PART indispensable dins el sistema educatiu inclusiu i quin paper hi juguem. Som inclusió.

 

Per fer-ho no ens cal detallar quins són els inicis de l'educació especial. Només faré una mica de referència a una part d'aquests inicis, ja que ens ajudarà a situar el que volem reclamar.

 

Per una banda, la part més positiva d'aquells que van detectar una realitat i una necessitat social i van lluitar per aquest col·lectiu que vivia al marge social. Però malauradament aquest punt de partida també ens ha deixat un llegat que ens vincula amb la caritat, amb quelcom fosc que s'ha d'amagar, apartar... Això fa que en moltes ocasions ens veiem obligats a dignificar el nostre paper, a validar-lo, a desmentir aquestes connotacions i reexplicar el projecte educatiu inclusiu que ens ocupa.

 

Disculpeu que insisteixi tant, però escoles com la nostra son capdavanteres en inclusió educativa però sobretot en inclusió social.

 

Dit això crec què és important parlar de la meva escola des dels seus inicis. Un centre terapèutic que va esdevenir escola sense pretendre-ho.

 

La Concepció Ausàs Sostres, infermera i mestra, queda vídua l'any cinquanta-cinc. Amiga personal del Dr. Folch i Camarassa, psiquiatra especialista en l'atenció a persones amb discapacitat, comença a col·laborar amb ell. Amb la necessitat de formar-se, en tècniques específiques per millorar l'atenció dels seus usuaris, viatja a França, Suïssa i Rússia. Al començament dels anys seixanta, s'estableix de manera individual i tracta nens i nenes on la seva afectació en el desenvolupament de l'aprenentatge del llenguatge i lectoescriptura feia molt difícil poder aprendre en el sistema educatiu de l’època, i aquesta atenció especialitzada els hi permetia desenvolupar destreses per incloure's a la societat de manera efectiva. És així com, l'any seixanta-vuit, es comença a gestar la formació de la nostra petita gran escola. Primer al carrer Bertran de Barcelona, d'allà passem al carrer Alfons XII i des de l'any vuitanta-sis estem a una torreta preciosa a Vallcarca.

 

Amb la mateixa voluntat que va començar la Conxa. L'Escola Lexia es va fundar per donar una resposta educativa especialitzada a alumnat amb discapacitat Intel·lectual lleu o moderada. En aquell moment el nostre tret d'identitat era el treball intensiu que es feia en l'àrea del llenguatge i de la reeducació. On la psicomotricitat i el treball en les funcions executives eren i encara són una part molt important de la nostra feina. Per tant, l'Escola Lexia, va ser fundada perquè els nens i nenes, nois i noies amb discapacitat revessin un tractament educatiu (remarco educatiu) digne i efectiu.

 

Els nostres orígens i manera de treballar ens continuen caracteritzant. Avui dia continuem acompanyant a alumnat en edat d'escolarització obligatòria concretament en edats de sis a vint-i-un anys, i en estudis post obligatoris a partir de setze anys.

 

Aquest curs hem atès a 123 alumnes i a les seves famílies.

 

Remarquem el paper de les famílies i dels mateixos alumnes, ja que ells també són grans experts en el funcionament de les nostres escoles i sobre el procés de recerca del millor recurs que s’ajusti a les seves necessitats.

 

De mitja cada any atenem a cinquanta famílies, aquest curs exactament hem tingut seixanta primeres visites, en una època de molt patiment. 

 

Poder acompanyar a tal quantitat de persones ens permet tenir una visió més acurada de quins serveis i recursos s'han o s'haurien de posar en marxa per poder donar la resposta necessària. I això, en massa ocasions, no s'està fent.

 

Sabem que heu convidat a associacions de famílies, creiem que és una molt bona proposta, si us plau escolteu-les perquè en el desplegament del decret d'inclusiva, hi tenen molt a dir.

 

Com a escola inclusiva que som, per a nosaltres el decret era necessari.

 

L’escola ordinària ha de ser inclusiva, una escola no pot excloure, no pot segregar. Ha de donar resposta a tots i cadascun dels infants i joves. Ha de garantir les mateixes oportunitats d'aprendre i de créixer. Per tant, l'escola ordinària ha de continuar transformant els seus projectes, formant als seus equips, canviant la cultura de centre, treballant amb l'alumnat partint de la diferència perquè tots, som diferents. Però a vegades els recursos universals no són suficients i per respecte a aquesta diferència, l'escola ordinària necessita recursos especialitzats.

 

Alguns alumnes necessiten recursos i mesures intensives de suport. De recursos i mesures de suport n'hi ha molts i diferents. Des de la figura de la vetlladora/or. Les SIEI (Suport Intensiu d'Escolarització Inclusiva), les AIS (Aula Integral de Suport), els SIAL (Suports Intensius d'Audició i Llenguatge) i nosaltres, els Centres d'Educació Especialitzada, amb dos abordatges diferents. Els CEEPSIR (Centres d'Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos), i les escoles com la nostra.

 

Que els centres d'educació especial esdevinguéssim CEEPSIR ens va semblar molt bona idea. De seguida que ens ho van proposar vam començar a redactar els nostres projectes.

 

Que l'escola Ordinària compti amb l'expertesa de l'Escola d'Educació Especial per aquest procés de transformació és excel·lent. Resultat d'això ha estat el gran èxit de participació que tingut la convocatòria d'aquest any.

 

Un dels aspectes, creiem important tenir en compte és; en el cas d’altres col·lectius que lluiten per exercir els seus drets en igualtat d'oportunitats i fer visible la seva realitat com el col·lectiu feminista, LGTBIQ + elles/s són els propis abanderats de la seva causa. En canvi, no és així amb el col·lectiu de persones amb diversitat funcional. En la majoria d'ocasions són agents externs els que decideixen què és el "millor" per ells.

 

Avui dia, podem trobar moltes proves de que això està canviant. Que avui escoles com la nostra tinguem veu al parlament o els canvis que estan succeint en qüestions de capacitats jurídiques, són prova d'això. Però hem de seguir en aquesta línia. Hi ha molta feina i coses a canviar.

 

Les lleis emparen a les persones, però en moltes ocasions aquestes arriben tard o costa que es facin efectives pels organismes que les regulen, per part de les administracions.

 

En el nostre dia a dia ho observem constantment:

- Famílies de fora de Barcelona no poden accedir al nostre recurs.

- Desigualtat de recursos en funció de la zona.

- Persones que no poden accedir a un servei que donaria resposta a la seva necessitat per no complir un criteri diagnòstic.

- Famílies que no accedeixen als serveis per desconeixement, mala informació o per creences errònies...

Una pregunta que ens sorgeix de manera massa recurrent és si des de les administracions es preserven els drets, com ara el d'elecció d'Escola.

 

Per tant, aquesta transformació s'ha de fer de forma conjunta. La transformació de les escoles no pot partir d'estrictes mesures sense sentit. Ens estem trobant que, des de la voluntat de voler avançar, s'està essent inflexible i això repercuteix en tot l'alumnat de manera negativa.

 

No és una qüestió de reclamar més recursos, que també, si no de gestionar de manera eficient els recursos que tenim i permetre que s’utilitzin per tots aquells alumnes que poden evolucionar, créixer i aprendre a les escoles especialitzades i no negar l'accés sota la mentida que l'escola especial és segregadora, no és inclusiva i que qualsevol aula ordinària és inclusiva.

 

L’Escola d'Educació Especial som exemple d'un model d'intervenció basat en la persona. El nostre ideari, el nostre fer, va completament alineat amb la convenció de l'ONU DE 13 DE DESEMBRE DE 2006 SOBRE ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT.

 

Som una realitat incòmoda, una realitat que s'intenta relacionar amb un discurs retrògrad, de segregació, fosc... Em sap greu repetir-me, però volem que cali la realitat de què escoles com la nostra no han estat mai així, ens hem adaptat al canvi, a les necessitats i a les realitats sociopolítiques. Som un model a seguir, líder en transformació pedagògica. Som el que, exactament, defineix el decret d’inclusiva.

 

Poder accedir a un servei com el nostre, no pot quedar definit per un diagnòstic i per un test de quocient intel·lectual. Aquests paràmetres són completament insuficients. S'han de valorar les funcionalitats i l'estat general de la persona, inclòs el seu estat emocional i com se l'està atenent. 

 

Ens encantaria poder explicar-vos com funciona l'Escola Lexia, quin és el nostre dia a dia, per tant, esteu més que convidats.

 

Les característiques de l'alumnat al què atenem ha anat canvian al llarg dels anys i això mai ens ha preocupat. Ens hem anat adaptant, però aquells alumnes que hem deixat de poder atendre o als què els hi resulta molt i molt complicat poder accedir a nosaltres ens preocupen, ens preocupen molt. A vegades, els anem rebent a comptagotes, quan és molt més complicat poder-los ajudar i sobretot quan, entre tots i oferint-los el recurs existent que necessitaven, els hauríem pogut estalviar patiment.

 

El discurs ha de canviar, perquè l'Escola Especialitzada, és inclusiva per definició, és la nostra raó de ser. Treballem en xarxa, acompanyem al llarg de tota l'escolarització, en les passes a seguir per accedir a la millor opció de formació postobligatòria o inserció laboral, acompanyem e informem sobre recursos de protecció, ens coordinem amb tots els agents que acompanyen al nostre alumnat, la nostra atenció als alumnes i a les famílies és minuciosa i especialitzada...

Per això el grau de satisfacció de les famílies que han pogut accedir a les nostres escoles és elevadíssim. Així es reflecteix als resultats de l'enquesta duta a terme pel Consorci d'Educació de Barcelona el març del 2021, i els resultats de la qual estan publicats.

 

Ensenyem amb activitats vivencials en contextos naturals per fer treball comunitari on formar part d'un entorn social. Per tant, un recurs educatiu que funciona així, tenint en compte el desenvolupament integral de la persona amb un equip professional multidisciplinari i interdisciplinari vetllant per les necessitats de la persona no pot veure's com l'últim recurs, en tot cas si com un recurs preventiu que compleix la seva funció en una etapa determinada de la vida de l'alumne. I en tots els casos un recurs efectiu d'inclusió social.

 

En tot moment hem parlat des de la nostra experiència, però també des de l'experiència compartida, que queda recollida en el nostre manifest. Un manifest que hem elaborat i aprovat la gran majoria d'Escoles d'Educació Especial de Barcelona i l'han validat les nostres AMPAS i AFAS.